dijous, 20 d’abril de 2017

Galtes de porc rostides al forn

Avui toca també fer una recepta del llibre Las mejores recetas de mi madre d’en Joan Roca per tal de participar en el Proyecto Roca.

La recepta triada en aquesta ocasió ha estat Galtes de porc rostides al forn. Un plat molt saborós i també molt assequible. I a part en el forn és fàcil i comode de fer, és a dir que tot són avantatges en aquesta preparació.

No deixeu de veure també les altres participacions de les meves companyes del "Proyecto Roca":


Galtes de porc rostides al forn



Ingredients ( per a 4 persones):
4 galtes de porc
2 cebes
3 grills d’all
2 tomàquets madurs
Una branca de farigola
2 fulles de llorer
Sal
Pebre negre
Oli d’oliva verge extra
½ gotet de vi ranci

Preparació:
Salpebreu les galtes i col·loqueu-les en una safata per anar al forn amb un bon raig d’oli.
Poseu-les a coure dins del forn calent a una temperatura de 180º C fins que comencin a agafar color.

Quan les galtes ja estiguin una mica enrossides, afegiu a la safata les cebes tallades en juliana i els alls tallats per la meitat.

Quan la ceba comenci a ser transparent, afegiu els tomàquets tallats en quarts, la farigola i el llorer.

Tireu també el vi ranci i acabeu de cobrir les galtes amb aigua.

Vigileu la cocció, que no es cremi la ceba, aneu girant les galtes i que no es quedin sense aigua per tal de que no es ressequin i quedi la carn tova i sucosa.

Quan ja estiguin les galtes cuites (aproximadament 1 hora i mitja) traieu la safata del forn.
Proveu el punt de sal i afegiu-ne si és necessari.

Separeu les galtes i tritureu la resta (tomàquet, ceba, alls, farigola...) per tal que ens quedi una salsa. Podeu afegir també un parell de cullerades d’allioli i tritureu perquè quedin tots els ingredients ben barrejats.

Poseu de nou a la safata les galtes i aboqueu per sobre la salsa.

Introduïu la safata al forn i deixeu coure 4 o 5 minuts més.

Podeu servir les galtes acompanyades d’unes patates, d’uns bolets o d’unes verdures.

Només quatre coses sobre...la carn de porc
-Durant molts anys la carn de porc va ser considerada com poc saludable, amb molt de greix i amb alt contingut de colesterol, però en els últims anys els estudis ens demostren que la carn de porc és molt nutritiva i en determinades parts amb poc contingut de greix i pot ser tan saludable com altres tipus de carn blanques o vermelles.

-Els mètodes de criança han variat en els darrers anys i s’ha arribat a disminuir el valor calòric de la carn. En algunes peces la carn de porc aporta menys colesterol que les carns vermelles.

-La carn de porc es rica en greixos mono insaturats, un tipus d’àcid oleic característic de l’oli d’oliva i que ajuda a reduir els nivells de colesterol LDL o conegut com a “colesterol dolent” i augmentar els nivells de HDL o “colesterol bo”.


-Quan es compri carn de porc s’han de buscar peces que tinguin poc greix extern i un color rosat. Per que aquesta carn sigui tendra ha de tenir una petita proporció de greix envetada dins de la carn.

divendres, 31 de març de 2017

Rossejat de fideus o fideuada ( de casa meva)

No sé ben bé si aquest plat que he cuinat és més aviat un rossejat de fideus o una fideuada, sigui el que sigui, és un plat que acostumo a fer de tant en tant, trobo que és molt agraït, no dona molta, molta feina, fa festa i ens agrada a tots, així és que quedo sorpresa que no l’hagi posat encara mai al blog. D’avui no passa.
En aquestes receptes tradicionals hi ha tantes versions com cuiners i cuineres i és per això que aquesta és la fideuada o el rossejat de fideus de casa meva.

Rossejat de fideus o fideuada


Ingredients:
3 o 4 gambes grosses per persona
100 grams de fideus per persona
1 sípia gran
1 ceba
3 o 4 grills d’all
Un pebrot petit
3 tomàquets madurs
1 cullerada de pebre vermell dolç
Brou de peix ( com sempre utilitzo Brou de peix Aneto)
Sal
Oli d’oliva verge extra

Preparació:
Renteu bé les gambes i la sípia.
Saltegeu les gambes en una paella amb una mica d’oli i sal.
Reserveu-les.
Quan estiguin fredes, peleu-les deixant les cues perquè quedi més bonic i reserveu el caps.
Talleu la sípia a quadrats i reserveu la melsa per afegir-la més tard.
Saltegeu la sípia a la paella, afegint una mica més d’oli si és necessari.
Quan estigui cuita, reserveu-la també.
A la mateixa paella que hem saltejat les gambes i la sípia i afegint més oli si ho creieu convenient, prepareu el sofregit.
Comenceu amb la ceba tallada a trossos petits que anireu fregint a poc a poc.
Quan comenci a ser transparent, afegiu l’all també tallat a trossos petits.
Mentre es cou la ceba i l’all,  prepareu el tomàquet ratllat, afegiu el pebre vermell i el suc de la melsa i els aboqueu a la paella on esteu fent el sofregit quan la ceba comenci a agafar color.
Coeu el sofregit a foc baix i quan et tomàquet ja hagi deixat anar tota l’aigua, apagueu el foc i reserveu.
En un altra paella o cassola plana amb una mica d’oli  i un grill d’all ben trinxadet, fregiu els fideus remenant constantment perquè no es cremin, fins que agafin color de torrats.
Tritureu els caps de les gambes amb el brou de peix i aboqueu aquesta barreja a la paella on tenim els fideus torrats. El brou ha de cobrir els fideus.
Afegiu també el sofregit, barregeu tots els ingredients i deixeu coure uns 10 o 15 minuts.
Uns minuts abans d’acabar la cocció, afegiu la sípiai les gambes.
Comproveu si falta sal i afegiu-ne si és necessari.
Deixeu reposar un parell de minuts i ja estarà llest per menjar.
Serviu el plat ben calent i acompanyat d’una mica d’allioli.

Només quatre coses sobre....les gambes
-Les gambes son riques en proteïnes, àcid fòlic i ferro i són riques en àcid Omega 3.
-Tenen poques calories i per tant, son molt adequats a les dietes d’aprimament
-Contràriament a les creences populars, les gambes i els llagostins són dels productes del mar que menys colesterol aporten al nostre organisme.

-A la cuina és un aliment molt agraït perquè accepta nombroses preparacions des de les més sofisticades a les més senzilles, com per exemple les gambes a la planxa.

dimecres, 15 de març de 2017

Fricandó

El fricandó a casa meva és un plat de festa, però en aquesta ocasió no l’he preparat per celebrar cap festa, sinó per participar per primera vegada en el Projecte Roca que consisteix en cuinsr i fotografiar les receptes del llibre Les millors receptes de la meva mare d’en Joan Roca, un projecte al qual m’uneixo invitada per una bona amiga i blogera: La Palmira del blog Come conmigo El blog de Palmira.

Fricandó


Ingredients:
Carn de vedella tallada a filets prims ( 3 talls per persona)
Farina
2 cebes
Una pastanaga
Un tomàquet madur
½ got de vi ranci
Brou de vedella
3 o 4 grills d’all
Una branca de julivert
Una mica de safrà

Preparació:
Salpebreu els filets de vedella i enfarineu-los
En una paella amb oli d’oliva verge extra, fregiu els filets
Poseu els filets en un plat amb paper absorbent i reserveu-los
Talleu la ceba i la pastanaga ben petita
Sofregiu les dues verdures i quan ja estiguin mig cuites, afegiu el tomàquet pelat i tallat també a trossets i sofregiu
Aboqueu el vi ranci i deixeu-lo reduir
Poseu a la cassola on hem fet el sofregit, els talls de carn i aboqueu el brou ( jo he utilitzat el Brou de carn Aneto que trobo espectacularment bo) fins a cobrir la carn
Deixeu que faci xup xup una bona estona fins que la carn quedi ben tendra
Quan estigui la carn estigui toveta, afegiu una picada que farem amb els grills d’all, el julivert i el safrà
Deixeu bullir uns minuts perquè la picada es barregi bé amb la resta d’ingredients
Proveu si està bé de sal i rectifiqueu si s’escau
El fricandó és més bo si el mengeu l’endemà o fins i tot un parell de dies després de cuinar-lo

Notes
A la recepta original d’en Joan Roca es posen uns moixernons que s’afegeixen en els últims moments de la cocció. Jo no n’he posat perquè a casa no ens agraden massa.
A la recepta original, també a la picada es posen 2 carquinyolis.
Segons la meva opinió els millors talls per preparar el fricandó són la llata i el jarret.

 Només quatre coses sobre...el sofregit
-Un dels elements més bàsics de la cuina catalana és el sofregit, una tècnica que consisteix a fregir a foc suau  i lent verdures (ceba i tomàquet) a baixa temperatura, però el sofregit no és un element massa antic ja que el tomàquet és una part bàsica del sofregit i aquest fruit va arribar d’Amèrica al segle XVI, i encara va trigar a incorporar-se de ple a la cuina catalana. Malgrat la seva relativa joventut, però, s’ha convertit en un element insubstituïble de la nostra cuina.

-En quant a la ceba s’ha de tallar o picar amb un ganivet i no ratllar, ja que si es ratlla la ceba deixa anar molta aigua i la salsa quedarà seca de seguida i pel que fa al  tomàquet és millor pelar-lo i fins i tot, treure les llavors. El tomàquet es pot picar o ratllar i els tipus de tomàquet més adequats són els més carnosos, com els de branca o els de pera.

-Sobre la base del sofregit (ceba i tomàquet)  es poden incorporar a un sofregit altres ingredients com la pastanaga, el pebrot verd o vermell, l’all o el julivert. Si s’afegeix all, aquest ha de ser picat o tallat a trossets i s’incorpora al sofregit quan la ceba està cuita i abans del tomàquet, que és l’últim ingredient que s’incorpora.

-El sofregit és una preparació saludable. Investigadors de la Universitat de Barcelona i del Centre d’Investigació Biomèdica Ciberobn, en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, van identificar l’any 2013 els carotenoides i els polifenols, que són substancies antioxidants beneficioses per a la salut, en diversos tipus diferents de sofregits comercials i per tant, aquests resultats són també extensibles als sofregits casolans.




dimecres, 22 de febrer de 2017

Tonyina amb ceba

Crec recordar que no havia cuinat mai abans tonyina fresca. Fa pocs dies vaig veure a la peixateria una peça de tonyina vermella i no em vaig poder resistir a provar-la.
La tonyina amb ceba és fàcil i ràpida de fer i ens va agradar molt. S’ha d’anar amb compte però, de no coure massa la tonyina perquè si es cou massa pot quedar resseca. Aquest va ser el consell que em va donar la peixatera i que jo vaig seguir al peu de la lletra, de manera que va quedar tendra, sucosa i molt saborosa.

Tonyina amb ceba


Ingredients (per a 2 persones)
400 grams de tonyina fresca
1 ceba gran o 2 mitjanes
2 o 3 grills d’all
1 culleradeta de postres de pebre vermell dolç
1 culleradeta de postres d’orenga
1 cullerada sopera de vinagre de Xerès
1 fulla petita de llorer
Pebre negra, sal i oli d’oliva verge extra

Preparació:
Peleu i talleu a tires la ceba
Talleu l’all a trossets petits
Talleu la tonyina a daus
Saleu i empebreu (amb el pebre negre) la tonyina
En una cassola amb una mica d’oli, saltegeu lleugerament la tonyina i reserveu-la
 A la mateixa cassola, afegint una mica d’oli si és necessari, fregiu l’all i  la ceba amb la fulla de llorer
Quan la ceba estigui tendra, afegiu el vinagre, l’orenga, el pebre vermell  i ½ got d’aigua
Deixeu coure a foc baix uns 5 minuts
Finalment, afegiu la tonyina que teníem reservada i deixeu coure un parell de minuts ( no més per evitar que la tonyina quedi resseca).

Només quatres coses sobre...la tonyina
-La tonyina és el peix més capturat i més consumit en tot el món. És un peix molt apreciat, en especial en els països asiàtics que encapçalen la llista de països consumidors i capturadors d’aquest peix.
-És un peix blau i té una important proporció de greixos en la seva composició, que es situa al 12%. Justament aquests greixos són un dels valors principals de la tonyina, ja que es tracta de greixos poliinsaturats i omega 3, uns greixos cardio saludables.
-La tonyina té una proporció de proteïnes molt alta, més alta que moltes carns, ja que es situa en un 23% i a més cal remarcar que són unes proteïnes d’alt valor biològic.

-A més de rica en greixos cardio saludables i de proteïnes d’alt valor biològic, la tonyina és també rica en vitamines i minerals, per la qual cosa és un aliment molt nutritiu però malgrat això, cal prendre tonyina amb precaució, sense abusar-ne, sobretot en el cas de nens petits i dones embarassades, ja que la tonyina és un peix depredador que viu molts anys i en aquests anys de vida, pot acumular mercuri. El mercuri és un mineral que interfereix en el desenvolupament neurològic. Per tant, s’ha de limitar el consum en aquests dos tipus de població (embarassades i nens). 

dijous, 9 de febrer de 2017

Estofat de carbassa i cigrons

Diu un refrany popular: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu; tant si plora com si riu, el fred és viu”.
Dijous passat, 2 de febrer va ser el dia de la Candelera, per tant, si fem cas del refrany, hem d’entendre que encara tindrem dies d’hivern, dies on un estofat ens pot venir molt de gust i a més en aquest cas un estofadet vegetarià molt apte per els Meatless Mondays (dilluns sense carn)

Estofat de carbassa i cigrons

Ingredients:
400 grams de cigrons
400 grams de carbassa
1 tomàquet
1 ceba
4 o 5 grills d’all
Una culleradeta de comí molt
Una culleradeta de pebre vermell picant
Sal, pebre negre i oli d’oliva verge extra

Ingredients per a la picada:
Un grapat d’ametlles o avellanes
4 grills d’all.
Una llesca de pa torrat
Julivert

Preparació:
Poseu a remull els cigrons la nit abans en aigua amb una culleradeta de bicarbonat.
Quan comenceu a preparar l’estofat renteu i escorreu els cigrons.
Poseu els cigrons a coure a l’olla rapida amb una fulla de llorer, una mica de sal i coberts d’aigua. Heu de comptar que si es fan a l’olla ràpida seran uns 10 o 15 minuts de cocció, mentre que si ho feu en una olla tradicional trigaran uns 50 minuts.
Feu un sofregit amb els alls, la ceba  i el tomàquet tallats petits.
Quan la ceba ja estigui transparent i abans de que es comenci a daurar, afegiu al sofregit la carbassa tallada a daus grossos, el pebre vermell i el comí.
Salpebreu
Tapeu l’olla ràpida i deixeu que la carbassa es vagi coent però sense que es desfaci.(5 minuts)
Mentrestant, prepareu la picada amb els alls que hem fregit prèviament, el pa torrat, el julivert i les ametlles o avellanes.
Passats els 5 minuts obriu l’olla i afegiu els cigrons que ja estaran cuits a la cassola on tenim la carbassa i el sofregit.
Afegiu una mica de l’aigua del coure els cigrons i la picada.
Deixeu coure uns minuts a foc baix i comproveu la sal i afegiu-ne si s’escau.
Com tots els estofats encara serà més bo si es prepara el dia abans.

Només quatre coses sobre...la carbassa
-Com passa en el porc, tot s’aprofita de la carbassa ja que a part de la polpa, també es poden menjar les flors i les pepites o llavors. Les llavors de carbassa tenen propietats nutritives importants ja que aporten bona quantitat d’àcids essencials omega 3 i omega 6. D’altra banda, amb les fulles i les tiges de la carbassa es preparen aliments per als animals en especial per a les aus.
-La carbassa aporta poques calories i greixos i per això és molt recomanable a les dietes d’aprimament, ja que d’altra banda resulta molt saciant degut al gran contingut de fibra i és diürètica amb la qual cosa actua contra la retenció de líquids.
-A més de ser saludable cal destacar també la seva acció preventiva del càncer, en especial el càncer de colon i el de pròstata, gracies a la presencia del carotè.
-Existeixen en el món concursos mundials de carbasses gegants. L’ espècie de  carbasses més grans és la cucurbita Máxima. Al 2002 va guanyar un concurs a Manchester (USA) un exemplar que va pesar 606 kg.


 


dimarts, 17 de gener de 2017

Arròs amb bacallà i verdures

L’arròs és un aliment que cuino sovint, però no l’havia fet mai amb bacallà. En aquest cas va ser un arròs d’aprofitament fet amb el bacallà que havia comprat per fer esqueixada i que em va sobrar i amb unes verdures que tenia també a la nevera i tot plegat va quedar un arròs excel·lent.

Arròs amb bacallà i verdures


Ingredients ( per a 2 persones ):          
150 o 200 grams de bacallà dessalat
300 grams d’arròs
Una ceba
Dues pastanagues
½ pebrot verd
2 tomàquets madurs petits
2 grills d’alls
Brou vegetal
Sal i pebre negre

Preparació:
Renteu el bacallà i deixeu-lo escórrer.
Fregiu lleugerament el bacallà (molt poc perquè no quedi ressec) i reserveu-lo.
Sofregiu les verdures tallades a bastonets i amb una mica de sal : les pastanagues, la ceba, el pebrot i l’all amb una mica d’oli ( cal anar amb compte amb la quantitat de sal que posem a les verdures, ja que el bacallà és salat i el brou també.)
Quan ja agafi una mica de color, afegiu els dos tomàquets pelats i tallats a trossets i sofregiu tot.
Afegiu l’arròs i barregeu-lo bé amb les verdures.
Immediatament, afegiu l’aigua o bé el brou vegetal fins a cobrir tot l’arròs.
Deixeu coure de 15 a 20 minuts.
Els primers 10 minuts la cocció ha de ser a foc fort i després a foc suau.
Un parell de minuts abans d’acabar la cocció, incorporeu a la cassola el bacallà i aboqueu per sobre un polsim de pebre negre molt ( si us agrada).

Només quatre coses sobre...l’arròs
-L’arròs, aliment popular i versàtil, és el cereal més consumit a tot el món.
-L’arròs representa el 20% del subministrament d’energia alimentaria en el món.
-Més del 90% de l’arròs es cultiva i es consumeix a l’Àsia, on la gent acostuma a menjar arròs 2 o 3 vegades al dia.
-En xinés s’utilitza la mateixa paraula per designar el concepte “aliment” que el concepte “arròs”.



diumenge, 1 de gener de 2017

Suquet de rap i gambes

Si, després de totes els àpats nadalencs, encara us toca preparar el dinar del dia de Reis i no trobeu el què, potser us agradarà la idea d’un suquet de rap i gambes. A casa, l’hem menjat avui i  els plats han quedat ben nets després de fer-nos un tip de sucar-hi pa. Tot un èxit.

Suquet de rap i gambes



Ingredients
Gambes ( 3 o 4 per persona)
Rap ( 2 talls per persona)
Un pebrot verd petit
2 cebes grans
4 o 5 grans d’all
2 tomàquets madurs
Un litre de brou de peix casolà o preparat marca Aneto ( jo sempre utilitzo el brou Aneto em simplifica la feina i em dona garantia de qualitat)
Un raig de conyac
Una cullerada de pebrot vermell dolç
Oli d’oliva verge extra
Sal

Per la picada:
Un grapat d’ametlles torrades
Un  grapat  d’avellanes torrades
3 bastonets de pa
Julivert

Preparació:
Saltegeu  les gambes
Reserveu-les
Sofregiu el pebrot, la ceba i l’all, tots tallats  a trossets petits
Quan el sofregit comenci a agafar una miqueta de color, afegiu el tomàquet pelat i tallat
Afegiu un raig de conyac
Deixeu coure  a foc baix el sofregit uns minuts i just abans d’apagar el foc afegiu el pebrot vermell dolç
Prepareu la picada amb les avellanes, les ametlles, els bastonets de pa, el julivert i un bon raig de brou
Tritureu el sofregit
Torneu a abocar el sofregit, ara triturat, a la cassola
Afegiu la resta del brou de peix i deixeu que arrenqui el bull
Incorporeu a la cassola el peix salat prèviament
Incorporeu les gambes
Incorporeu la picada i remeneu per tant de que s’integri bé amb la resta d’ingredients
Deixeu coure entre 8 a 10 minuts
Serviu ben calent i no oblideu treure a taula una bon panera plena de bon pa per sucar a la salseta

Només quatre coses sobre...el suquet de peix
-El suquet és un plat d’origen antic i humil que els pescadors preparaven amb peixos que no podien vendre al mercat perquè s’havien fet malbé durant la pesca o perquè eren poc atractius a la vista
-La diferencia entre el suquet i la sarsuela és que el primer porta patata i el segon, no. Per tant, aquest plat que jo he preparat es podria considerar més aviat una sarsuela que un suquet.
-A part de la sarsuela, hi ha també altres plats similars, com per exemple l’all cremat, el romesco de peix, típic de Tarragona o la caldereta, pròpia de les Illes Balears. Totes aquestes preparacions tenen en comú que es tracta de peix cuinat en una cassola amb un sofregit i una picada.
-Hi tantes classes de suquets com de pescadors o com de cuiners i cuineres, ja que és un plat popular i cadascú hi posa el seu toc personal, però en qualsevol cas, el peix d’un suquet ha de ser de carn ferma i dura, de manera que aguanti bé la cocció i les patates, en cas de posar-ne, han de ser velles ja que tenen menys aigua i així agafen millor el suc del sofregit i  de la picada.