dimecres, 17 de maig de 2017

Amanida de faves a la menta

En aquesta primavera que sembla més un estiu per les altes temperatures, avui toca una amanida primaveral. Primaveral per partida doble, perquè és una amanida i perquè a més és una amanida de faves.
En el meu hort urbà hem tingut aquest any una petita collita de faves, però ara ja no en queden així que he hagut d’anar al mercat, el que sí que és de l’hort urbà és la menta. Un menta fàcil de cuidar i en canvi molt útil a la cuina.
Amanida de faves a la menta

Ingredients (per a 4 persones):
Un quilo i mig de faves
Enciam
Fulles de menta
Una cullerada de mostassa antiga
Tomàquets “cherries”
Pernil
Oli, vinagre i sal

Preparació:
Poseu a bullir  una olla amb  força aigua i una mica de sal.
Quan arrenqui el bull tireu-hi les faves i feu- les coure uns minuts. Les faves han de quedar una mica grenyals ( que els hi falti encara un punt de cocció).
Quan traieu les faves del foc, poseu-les en un bol amb aigua i gel per tallar la cocció i que conservin el color.
Escorreu les faves.
Prepareu la vinagreta posant en el got de la batedora la mostassa,  unes fulles de menta ( la meitat ) , unes gotes de vinagre, sal i un bon raig d’oli d’oliva verge extra.
En un bol barregeu les faves, l’enciam, l’altre meitat de la menta talladeta petita i els tomàquets cherries ( que poden estar tallats o no).
Aboqueu  la vinagreta per sobre de les faves.
Decoreu amb un encenalls de pernil ibèric.

Només quatre coses sobre...la menta
-És una planta molt popular que s’utilitza com herba aromàtica a la cuina i també s’utilitza en infusions per tal d’aprofitar les seves propietats curatives.
-Algunes de les propietats de la menta són que: afavoreix les digestions pesades, millora les molèsties intestinals, actua com analgèsic en petits mals de cap, té propietats antioxidants i antiinflamatòries, redueix el cansament i és estimulant, és un bon remei per tal de combatre el mal alè, ajuda a combatre els símptomes dels refredats... Hem fet només una petita llista però que podríem encara allargar més.
-La menta és una planta fàcil de cultivar a casa. En un jardí, en una terrassa o simplement en una torreta al balcó, podem tenir menta ja que és fàcil de cultivar. S’adapta a tot tipus de terra, no necessita massa sol i només s’ha de regar regularment, però s’ha d’anar en compte que no quedi aigua entollada a la terra.

-Fora d’aquests usos a la cuina o com a element terapèutic, les fulles de menta són molt útils a casa com a remei per evitar que les antipàtiques formigues entrin a casa. 

dimecres, 3 de maig de 2017

Mar i muntanya (Pollastre amb sèpia i gambes)

M’agraden molt els plats on es combinen la carn i el peix, ja sigui amb pollastre, costella, conill o amb mandonguilles, per part de la carn, i amb sèpia, escamarlans, gambes o cloïsses, per part del peix.
Aquesta vegada la combinació és ben senzilla, només pollastre, sèpia i gambes, però ja veiem que el plat permet altres ingredients.
En aquest cas he utilitzat conyac i brou de peix, però com el plat és molt versàtil es podria haver substituït el conyac per vi blanc o el brou de peix per un altre tipus de brou o fins i tot per aigua.
Ja veiem doncs que és un plat que permet moltes variacions en funció del que tinguem a casa i dels nostres gustos o preferències, però el que no deixo mai  de fer és afegir a la picada una culleradeta de pebre vermell picant que li dona un color, un aroma i un gust molt particular.

Mar i muntanya (Pollastre amb sèpia i  gambes)



Ingredients per a 4 persones:

 2 cuixetes de pollastre per persona
2 o 3 gambes grosses per persona
Una sèpia
Una ceba
2 grills d’all
2 tomàquets madurs
Una copa de conyac
½ litre de brou de peix (Aneto, com sempre)
Oli d’oliva verge extra
Sal

Ingredients per a  la picada:

2 o 3 bastonets de pa
Un grapat d’ametlles torrades
2  grills d’all
Una culleradeta de pebre vermell picant

Preparació:

-Fregiu les gambes i reserveu-les.
-Fregiu la sèpia neta i tallada a daus i reserveu-la.
-Fregiu les cuixes de pollastre en el mateix oli i reserveu-les
-A la mateixa cassola i si cal afegiu més oli, fregiu la ceba i l’all picats.
-Quan la ceba sigui transparent, afegiu el tomàquet ratllat i fregiu fins que estigui fet.
-Prepareu la picada amb els bastonets de pa, les ametlles, l’all i la cullerada de pebre vermell. Es pot fer la picada amb el morter o amb la picadora elèctrica.
-Afegiu la picada a la cassola on hem fet el sofregit i afegiu també el conyac, la sèpia i el pollastre.
-Deixeu coure un parell de minuts per tal de que l’alcohol s’evapori.
-Afegiu el brou i deixeu coure durant uns 30 minuts, però haureu de controlar que el brou no s’evapori i si cal haureu d’afegir-ne una mica més.
-Passat els 30 minuts, proveu si està bé de sal i afegiu-ne si s’escau.
-Afegiu les gambes i deixeu coure 5 minuts més.
-Ja podeu servir-lo però si el prepareu d’un dia per l’altre encara serà més bo.

Només quatre coses sobre...el pebre vermell

-El pebre vermell és el pebrot vermell (Capsicum Anuum) prèviament deixat assecar i mòlt.
-Hi ha tres varietats de pebre vermell: el dolç, l’agredolç i el picant. L’element responsable del gust picant és la capsaicina que està present només en el pebrot picant i no en el dolç.
-Aquest condiment va arribar a Europa a través d’Espanya ja que Cristòfol Colon el va portar dels seus viatges per Amèrica i es va estendre ràpidament el seu cultiu i el seu consum, arribant a ser molt utilitzat en alguns països com per exemple Hongria on s’anomena paprika i és l’ingredient principal del seu plat més típic com és el goulash
-Actualment l’Índia i la Xina són el exportadors més importants d’aquesta espècie i tot i que originàriament és de color vermell (d’aquí el seu nom) amb les millores genètiques avui en dia s’obtenen varietats de color taronja, groc i blanquinós.


dijous, 20 d’abril de 2017

Galtes de porc rostides al forn

Avui toca també fer una recepta del llibre Las mejores recetas de mi madre d’en Joan Roca per tal de participar en el Proyecto Roca.

La recepta triada en aquesta ocasió ha estat Galtes de porc rostides al forn. Un plat molt saborós i també molt assequible. I a part en el forn és fàcil i comode de fer, és a dir que tot són avantatges en aquesta preparació.

No deixeu de veure també les altres participacions de les meves companyes del "Proyecto Roca":


Galtes de porc rostides al forn



Ingredients ( per a 4 persones):
4 galtes de porc
2 cebes
3 grills d’all
2 tomàquets madurs
Una branca de farigola
2 fulles de llorer
Sal
Pebre negre
Oli d’oliva verge extra
½ gotet de vi ranci

Preparació:
Salpebreu les galtes i col·loqueu-les en una safata per anar al forn amb un bon raig d’oli.
Poseu-les a coure dins del forn calent a una temperatura de 180º C fins que comencin a agafar color.

Quan les galtes ja estiguin una mica enrossides, afegiu a la safata les cebes tallades en juliana i els alls tallats per la meitat.

Quan la ceba comenci a ser transparent, afegiu els tomàquets tallats en quarts, la farigola i el llorer.

Tireu també el vi ranci i acabeu de cobrir les galtes amb aigua.

Vigileu la cocció, que no es cremi la ceba, aneu girant les galtes i que no es quedin sense aigua per tal de que no es ressequin i quedi la carn tova i sucosa.

Quan ja estiguin les galtes cuites (aproximadament 1 hora i mitja) traieu la safata del forn.
Proveu el punt de sal i afegiu-ne si és necessari.

Separeu les galtes i tritureu la resta (tomàquet, ceba, alls, farigola...) per tal que ens quedi una salsa. Podeu afegir també un parell de cullerades d’allioli i tritureu perquè quedin tots els ingredients ben barrejats.

Poseu de nou a la safata les galtes i aboqueu per sobre la salsa.

Introduïu la safata al forn i deixeu coure 4 o 5 minuts més.

Podeu servir les galtes acompanyades d’unes patates, d’uns bolets o d’unes verdures.

Només quatre coses sobre...la carn de porc
-Durant molts anys la carn de porc va ser considerada com poc saludable, amb molt de greix i amb alt contingut de colesterol, però en els últims anys els estudis ens demostren que la carn de porc és molt nutritiva i en determinades parts amb poc contingut de greix i pot ser tan saludable com altres tipus de carn blanques o vermelles.

-Els mètodes de criança han variat en els darrers anys i s’ha arribat a disminuir el valor calòric de la carn. En algunes peces la carn de porc aporta menys colesterol que les carns vermelles.

-La carn de porc es rica en greixos mono insaturats, un tipus d’àcid oleic característic de l’oli d’oliva i que ajuda a reduir els nivells de colesterol LDL o conegut com a “colesterol dolent” i augmentar els nivells de HDL o “colesterol bo”.


-Quan es compri carn de porc s’han de buscar peces que tinguin poc greix extern i un color rosat. Per que aquesta carn sigui tendra ha de tenir una petita proporció de greix envetada dins de la carn.

divendres, 31 de març de 2017

Rossejat de fideus o fideuada ( de casa meva)

No sé ben bé si aquest plat que he cuinat és més aviat un rossejat de fideus o una fideuada, sigui el que sigui, és un plat que acostumo a fer de tant en tant, trobo que és molt agraït, no dona molta, molta feina, fa festa i ens agrada a tots, així és que quedo sorpresa que no l’hagi posat encara mai al blog. D’avui no passa.
En aquestes receptes tradicionals hi ha tantes versions com cuiners i cuineres i és per això que aquesta és la fideuada o el rossejat de fideus de casa meva.

Rossejat de fideus o fideuada


Ingredients:
3 o 4 gambes grosses per persona
100 grams de fideus per persona
1 sípia gran
1 ceba
3 o 4 grills d’all
Un pebrot petit
3 tomàquets madurs
1 cullerada de pebre vermell dolç
Brou de peix ( com sempre utilitzo Brou de peix Aneto)
Sal
Oli d’oliva verge extra

Preparació:
Renteu bé les gambes i la sípia.
Saltegeu les gambes en una paella amb una mica d’oli i sal.
Reserveu-les.
Quan estiguin fredes, peleu-les deixant les cues perquè quedi més bonic i reserveu el caps.
Talleu la sípia a quadrats i reserveu la melsa per afegir-la més tard.
Saltegeu la sípia a la paella, afegint una mica més d’oli si és necessari.
Quan estigui cuita, reserveu-la també.
A la mateixa paella que hem saltejat les gambes i la sípia i afegint més oli si ho creieu convenient, prepareu el sofregit.
Comenceu amb la ceba tallada a trossos petits que anireu fregint a poc a poc.
Quan comenci a ser transparent, afegiu l’all també tallat a trossos petits.
Mentre es cou la ceba i l’all,  prepareu el tomàquet ratllat, afegiu el pebre vermell i el suc de la melsa i els aboqueu a la paella on esteu fent el sofregit quan la ceba comenci a agafar color.
Coeu el sofregit a foc baix i quan et tomàquet ja hagi deixat anar tota l’aigua, apagueu el foc i reserveu.
En un altra paella o cassola plana amb una mica d’oli  i un grill d’all ben trinxadet, fregiu els fideus remenant constantment perquè no es cremin, fins que agafin color de torrats.
Tritureu els caps de les gambes amb el brou de peix i aboqueu aquesta barreja a la paella on tenim els fideus torrats. El brou ha de cobrir els fideus.
Afegiu també el sofregit, barregeu tots els ingredients i deixeu coure uns 10 o 15 minuts.
Uns minuts abans d’acabar la cocció, afegiu la sípiai les gambes.
Comproveu si falta sal i afegiu-ne si és necessari.
Deixeu reposar un parell de minuts i ja estarà llest per menjar.
Serviu el plat ben calent i acompanyat d’una mica d’allioli.

Només quatre coses sobre....les gambes
-Les gambes son riques en proteïnes, àcid fòlic i ferro i són riques en àcid Omega 3.
-Tenen poques calories i per tant, son molt adequats a les dietes d’aprimament
-Contràriament a les creences populars, les gambes i els llagostins són dels productes del mar que menys colesterol aporten al nostre organisme.

-A la cuina és un aliment molt agraït perquè accepta nombroses preparacions des de les més sofisticades a les més senzilles, com per exemple les gambes a la planxa.

dimecres, 15 de març de 2017

Fricandó

El fricandó a casa meva és un plat de festa, però en aquesta ocasió no l’he preparat per celebrar cap festa, sinó per participar per primera vegada en el Projecte Roca que consisteix en cuinsr i fotografiar les receptes del llibre Les millors receptes de la meva mare d’en Joan Roca, un projecte al qual m’uneixo invitada per una bona amiga i blogera: La Palmira del blog Come conmigo El blog de Palmira.

Fricandó


Ingredients:
Carn de vedella tallada a filets prims ( 3 talls per persona)
Farina
2 cebes
Una pastanaga
Un tomàquet madur
½ got de vi ranci
Brou de vedella
3 o 4 grills d’all
Una branca de julivert
Una mica de safrà

Preparació:
Salpebreu els filets de vedella i enfarineu-los
En una paella amb oli d’oliva verge extra, fregiu els filets
Poseu els filets en un plat amb paper absorbent i reserveu-los
Talleu la ceba i la pastanaga ben petita
Sofregiu les dues verdures i quan ja estiguin mig cuites, afegiu el tomàquet pelat i tallat també a trossets i sofregiu
Aboqueu el vi ranci i deixeu-lo reduir
Poseu a la cassola on hem fet el sofregit, els talls de carn i aboqueu el brou ( jo he utilitzat el Brou de carn Aneto que trobo espectacularment bo) fins a cobrir la carn
Deixeu que faci xup xup una bona estona fins que la carn quedi ben tendra
Quan estigui la carn estigui toveta, afegiu una picada que farem amb els grills d’all, el julivert i el safrà
Deixeu bullir uns minuts perquè la picada es barregi bé amb la resta d’ingredients
Proveu si està bé de sal i rectifiqueu si s’escau
El fricandó és més bo si el mengeu l’endemà o fins i tot un parell de dies després de cuinar-lo

Notes
A la recepta original d’en Joan Roca es posen uns moixernons que s’afegeixen en els últims moments de la cocció. Jo no n’he posat perquè a casa no ens agraden massa.
A la recepta original, també a la picada es posen 2 carquinyolis.
Segons la meva opinió els millors talls per preparar el fricandó són la llata i el jarret.

 Només quatre coses sobre...el sofregit
-Un dels elements més bàsics de la cuina catalana és el sofregit, una tècnica que consisteix a fregir a foc suau  i lent verdures (ceba i tomàquet) a baixa temperatura, però el sofregit no és un element massa antic ja que el tomàquet és una part bàsica del sofregit i aquest fruit va arribar d’Amèrica al segle XVI, i encara va trigar a incorporar-se de ple a la cuina catalana. Malgrat la seva relativa joventut, però, s’ha convertit en un element insubstituïble de la nostra cuina.

-En quant a la ceba s’ha de tallar o picar amb un ganivet i no ratllar, ja que si es ratlla la ceba deixa anar molta aigua i la salsa quedarà seca de seguida i pel que fa al  tomàquet és millor pelar-lo i fins i tot, treure les llavors. El tomàquet es pot picar o ratllar i els tipus de tomàquet més adequats són els més carnosos, com els de branca o els de pera.

-Sobre la base del sofregit (ceba i tomàquet)  es poden incorporar a un sofregit altres ingredients com la pastanaga, el pebrot verd o vermell, l’all o el julivert. Si s’afegeix all, aquest ha de ser picat o tallat a trossets i s’incorpora al sofregit quan la ceba està cuita i abans del tomàquet, que és l’últim ingredient que s’incorpora.

-El sofregit és una preparació saludable. Investigadors de la Universitat de Barcelona i del Centre d’Investigació Biomèdica Ciberobn, en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, van identificar l’any 2013 els carotenoides i els polifenols, que són substancies antioxidants beneficioses per a la salut, en diversos tipus diferents de sofregits comercials i per tant, aquests resultats són també extensibles als sofregits casolans.




dimecres, 22 de febrer de 2017

Tonyina amb ceba

Crec recordar que no havia cuinat mai abans tonyina fresca. Fa pocs dies vaig veure a la peixateria una peça de tonyina vermella i no em vaig poder resistir a provar-la.
La tonyina amb ceba és fàcil i ràpida de fer i ens va agradar molt. S’ha d’anar amb compte però, de no coure massa la tonyina perquè si es cou massa pot quedar resseca. Aquest va ser el consell que em va donar la peixatera i que jo vaig seguir al peu de la lletra, de manera que va quedar tendra, sucosa i molt saborosa.

Tonyina amb ceba


Ingredients (per a 2 persones)
400 grams de tonyina fresca
1 ceba gran o 2 mitjanes
2 o 3 grills d’all
1 culleradeta de postres de pebre vermell dolç
1 culleradeta de postres d’orenga
1 cullerada sopera de vinagre de Xerès
1 fulla petita de llorer
Pebre negra, sal i oli d’oliva verge extra

Preparació:
Peleu i talleu a tires la ceba
Talleu l’all a trossets petits
Talleu la tonyina a daus
Saleu i empebreu (amb el pebre negre) la tonyina
En una cassola amb una mica d’oli, saltegeu lleugerament la tonyina i reserveu-la
 A la mateixa cassola, afegint una mica d’oli si és necessari, fregiu l’all i  la ceba amb la fulla de llorer
Quan la ceba estigui tendra, afegiu el vinagre, l’orenga, el pebre vermell  i ½ got d’aigua
Deixeu coure a foc baix uns 5 minuts
Finalment, afegiu la tonyina que teníem reservada i deixeu coure un parell de minuts ( no més per evitar que la tonyina quedi resseca).

Només quatres coses sobre...la tonyina
-La tonyina és el peix més capturat i més consumit en tot el món. És un peix molt apreciat, en especial en els països asiàtics que encapçalen la llista de països consumidors i capturadors d’aquest peix.
-És un peix blau i té una important proporció de greixos en la seva composició, que es situa al 12%. Justament aquests greixos són un dels valors principals de la tonyina, ja que es tracta de greixos poliinsaturats i omega 3, uns greixos cardio saludables.
-La tonyina té una proporció de proteïnes molt alta, més alta que moltes carns, ja que es situa en un 23% i a més cal remarcar que són unes proteïnes d’alt valor biològic.

-A més de rica en greixos cardio saludables i de proteïnes d’alt valor biològic, la tonyina és també rica en vitamines i minerals, per la qual cosa és un aliment molt nutritiu però malgrat això, cal prendre tonyina amb precaució, sense abusar-ne, sobretot en el cas de nens petits i dones embarassades, ja que la tonyina és un peix depredador que viu molts anys i en aquests anys de vida, pot acumular mercuri. El mercuri és un mineral que interfereix en el desenvolupament neurològic. Per tant, s’ha de limitar el consum en aquests dos tipus de població (embarassades i nens). 

dijous, 9 de febrer de 2017

Estofat de carbassa i cigrons

Diu un refrany popular: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu; tant si plora com si riu, el fred és viu”.
Dijous passat, 2 de febrer va ser el dia de la Candelera, per tant, si fem cas del refrany, hem d’entendre que encara tindrem dies d’hivern, dies on un estofat ens pot venir molt de gust i a més en aquest cas un estofadet vegetarià molt apte per els Meatless Mondays (dilluns sense carn)

Estofat de carbassa i cigrons

Ingredients:
400 grams de cigrons
400 grams de carbassa
1 tomàquet
1 ceba
4 o 5 grills d’all
Una culleradeta de comí molt
Una culleradeta de pebre vermell picant
Sal, pebre negre i oli d’oliva verge extra

Ingredients per a la picada:
Un grapat d’ametlles o avellanes
4 grills d’all.
Una llesca de pa torrat
Julivert

Preparació:
Poseu a remull els cigrons la nit abans en aigua amb una culleradeta de bicarbonat.
Quan comenceu a preparar l’estofat renteu i escorreu els cigrons.
Poseu els cigrons a coure a l’olla rapida amb una fulla de llorer, una mica de sal i coberts d’aigua. Heu de comptar que si es fan a l’olla ràpida seran uns 10 o 15 minuts de cocció, mentre que si ho feu en una olla tradicional trigaran uns 50 minuts.
Feu un sofregit amb els alls, la ceba  i el tomàquet tallats petits.
Quan la ceba ja estigui transparent i abans de que es comenci a daurar, afegiu al sofregit la carbassa tallada a daus grossos, el pebre vermell i el comí.
Salpebreu
Tapeu l’olla ràpida i deixeu que la carbassa es vagi coent però sense que es desfaci.(5 minuts)
Mentrestant, prepareu la picada amb els alls que hem fregit prèviament, el pa torrat, el julivert i les ametlles o avellanes.
Passats els 5 minuts obriu l’olla i afegiu els cigrons que ja estaran cuits a la cassola on tenim la carbassa i el sofregit.
Afegiu una mica de l’aigua del coure els cigrons i la picada.
Deixeu coure uns minuts a foc baix i comproveu la sal i afegiu-ne si s’escau.
Com tots els estofats encara serà més bo si es prepara el dia abans.

Només quatre coses sobre...la carbassa
-Com passa en el porc, tot s’aprofita de la carbassa ja que a part de la polpa, també es poden menjar les flors i les pepites o llavors. Les llavors de carbassa tenen propietats nutritives importants ja que aporten bona quantitat d’àcids essencials omega 3 i omega 6. D’altra banda, amb les fulles i les tiges de la carbassa es preparen aliments per als animals en especial per a les aus.
-La carbassa aporta poques calories i greixos i per això és molt recomanable a les dietes d’aprimament, ja que d’altra banda resulta molt saciant degut al gran contingut de fibra i és diürètica amb la qual cosa actua contra la retenció de líquids.
-A més de ser saludable cal destacar també la seva acció preventiva del càncer, en especial el càncer de colon i el de pròstata, gracies a la presencia del carotè.
-Existeixen en el món concursos mundials de carbasses gegants. L’ espècie de  carbasses més grans és la cucurbita Máxima. Al 2002 va guanyar un concurs a Manchester (USA) un exemplar que va pesar 606 kg.